La columna vertebral és un sistema composat per els elements rígids – VÈRTEBRES i els elements elàstics – DISCS VERTEBRALS. Aquest sistema mecànic ha de reunir les qualitats de resistència i elasticitat, ja que ha d’absorbir les pressions que s’exerceixen tant en moviments quotidians com en els exercicis físics més durs.

La columna vertebral compleix 3 funcions biomecàniques:

• SUPORT: suportar pesos

• PROTECCIÓ: protegir la medul·la i els arrels nerviosos

• FLEXIBILITAT: permetre els moviments entre els seus elements.

La funció de suport i protecció la fan els lligaments, discs i músculs. La funció de flexibilitat – vertebres superposades unides amb lligaments i músculs. La columna vertebral humana està més adaptada a la locomoció que a la posició erecta per tant és imprescindible un mínim moviment i preparació física.

La columna vertebral la componen aproximadament:

• 50 ossos

• 120 articulacions

• 23 discs intervertebrals (no n’hi ha entre OA i AA)

• 33 vertebres dividides en 5 segments:
  • 7 vertebres cervicals
  • 12 vertebres toràciques
  • 5 vertebres lumbars
  • 5 sacres
  • 3 - 5 coccígies

Exceptuant l’espai entre OA i la primera i la segona vertebra cervical (C1-C2), entre els cossos vertebrals de les restants vertebres es troben els DISCS INTERVERTEBRALS. 

El disc intervertebral és una estructura viscoelàstica. Està composat per el NUCLI PULPOS i ANELL FIBRÓS. El nucli polpós dels discos vertebrals es mou segons els moviments de la columna:

• En flexió el nucli polpós es desplaça cap enrere

• En extensió el nucli polpós es desplaça cap endavant

Els discs intervertebrals sumen aproximadament 20% - 30% de l’alçada de la columna sana. Si es va perdent el nucli polpós, el espai que hi ha entre la vertebra i vertebra es redueix. Aquesta deshidratació del disc provocarà que les altres articulacions generin més compressió i provoquin dolors articulars. La deshidratació dels discs intervertebrals provoca un escurçament de 1,5 – 2 cm de l’estatura total de l’individuo. En les persones grans sol estar acompanyat d’enfonsaments vertebrals i augment de la cifosis dorsal.

LES VERTEBRES

Els elements comuns que tenen totes les vertebres es poden unir en una vertebra TIPUS que té 2 parts diferenciades:

• COS: la part anterior

• ARC: la part posterior, que està enganxada al cos mitjançant els punts de fixació del cos i l’arc - PEDICLES.

Del arc de la vertebra surten diferents apòfisis:

• APÒFISIS TRANSVERSES, que surten als laterals

• APÒFISI ESPINOSA - surt cap al darrera

• APÒFISIS ARTICULARS - 2 que van cap a la vertebra superior i 2 que s’articularan amb la vertebra inferior.

La part del arc on surt la espinosa l’anomenem LÀMINA.

Les vertebres s’articulen per 3 punts:

• els cossos a traves dels discs intervertebrals (articulació cartilaginosa o AMFIARTROSI).

• a traves de 2 articulacions sinovials planes que s’anomenen CIGAPOFISÀRIES.

Les vertebres unides formen el CONDUCTE VERTEBRAL per on passa la medul·la espinal. Entre vertebra i vertebra tenim el FURAT INTERVERTEBRAL (furat de sortida), per on surten els nervis vertebrals.

CARACTERISTIQUES DE LES VERTEBRES CERVICALS

La columna cervical té 7 vertebres. Les 2 primeres vertebres cervicals s’anomenen:

• ATLAS: vertebra CI

• AXIS: vertebra CII

Totes les vertebres cervicals, en la seva apòfisi transversa tenen un FURAT TRANSVERS i el seu cos és més petitet i va augmentant a mida que estem baixant. Exceptuant CVII, que també té furat, a partir de CVI per el furat transvers passa la ARTERIA VERTEBRAL.

El ATLAS és la vertebra més diferent que no té cos ni apòfisi espinosa – és un ANELL amb un arc anterior i un arc posterior.

En la seva part superior trobem les caretes articulars en forma de sabatilles que van cap amunt i s’articulen amb els còndils occipitals del crani.

El AXIS és una vèrtebra típica, amb el seu cos, la seva làmina, la seva espinosa. Però té una part clarament diferenciada anomenada DENT o APOFISI ODONTOIDE, que originàriament era el cos del atlas. Una lesió en aquesta estructura és molt greu, perquè a aquest nivell hi ha una gran inestabilitat.

Les articulacions entre el atlas i el axis formen les 3 ARTICULACIONS ATLANTOAXIALS:

• LATERALS, que són articulacions sinovials planes.

• MEDIA: articulació on s’articula la dent del axis amb una careta anterior del atlas. És una articulació sinovial de tipus trocus.

Aquestes 3 articulacions fan moviments fins del cap, com moviments del seguiment dels objectes amb la visió o moviments de llegir. En el trajecte visual hi ha una sèrie de passos entremitjos on connecta amb la musculatura cervical. Si es mira un objecte amb els ulls, lo que va seguint és la musculatura cervical alta. En canvi, els moviments de flexió i extensió o moviments de girar del cap es realitzen a nivell de tota la columna cervical.

Per a que el atlas pugui girar bé sobre el axis i que no es vagi cap endavant està reforçat per LLIGAMENT TRANSVERS que tanca per darrera. Una lesió del lligament transvers es greu perquè podria afectar a la medul·la.

Peculiaritats de les altres vertebres cervicals (CIII – CVII):

• Tenen els cossos més petits i tenen una forma més quadrada.

• Els cossos vertebrals tenen unes puntes per banda i banda, que sobresurten del cos i formen una U, que anomenen les APÒFISIS UNCIFORMES.

• Tenen un furat transvers.

• La apòfisis transversa té 2 tubercles: anterior i posterior. Les tubercles anteriors realment són la costella fusionada.

• Algunes espinoses són bituberculars.

• La vertebra CVII anomenem PROMINENT perquè es la que és més visible quan flexionem el cap.

CARACTERISTIQUES DE LES VERTEBRES TORÀCIQUES

A nivell toràcic tenim 12 vèrtebres tipus amb les caretes articulars per a les costelles. N’hi ha caretes al cos i n’hi ha caretes a la apòfisi transversa. Aquestes caretes articulars formaran 2 articulacions:

• COSTOVERTEBRAL: articula el cos vertebral amb la costella.

• COSTOTRANSVERSA: articula la transversa amb el tubercle de la costella.

CARECTERISTIQUES DE LES VERTEBRES LUMBARS

En la regió lumbar tenim 5 vèrtebres. Són les que tenen el cos més gran perquè aguanten més pes. Tenen una apòfisi transversa, però hauríem anomenar-la APÒFISI COSTAL perquè és una costella fusionada.

La transversa real és la APÒFISI ACCESSÒRIA. En les vertebres lumbars les transverses es van retirant i formen les apòfisis accessòries. Quan arribem a TXII pràcticament no trobarem la apòfisi transversal perquè s’estan fent cada cop més petites i el TXII casi no la té.

La apòfisi articular superior presenta un altra part, que sobresurt i s’anomena APÒFISI MAMIL·LAR.

CARACTERISTIQUES DEL SACRE

El sacre són 5 vertebres fusionades. En lloc dels discs intervertebrals n’hi ha LÍNIES TRANSVERSES d’unió i furats per on surten els nervis – FURATS SACRES.

Les espinoses estan fusionades formant la CRESTA SACRA MITJA. El sacre als costats té 2 caretes articulars que s’articulen amb la pelvis. En la part baixa del sacre tenim un espai anomenat HIAT SACRE.

CARACTERISTIQUES DEL CÒCCIX

El còccix poden ser entre 3 i 5 peses. Inicialment són moltes més perquè l’embrió té cua. Lo que passa és que moltes d’aquestes vertebres es van eliminant i finalment queden entre 3 i 5 vertebres del còccix variables.

El còccix és la part final de la columna i serveix per a tenir inserció del sol pelvià. Està molt innervat i quan es lesiona pot generar problemes al estar assegut o inclús quan la persona tos o respira.

ELS LLIGAMENTS

Les vertebres estan unides per diferents lligaments:

• Els cossos vertebrals van units fins el còccix pel LLIGAMENT LONGITUDINAL ANTERIOR (LLA) per davant i per LLIGAMENT LONGITUDINAL POSTERIOR (LLP) per darrere. El LLA és més fort que el LLP i per tant quan apareix la hernia, aquesta sol sortir cap a posterior.

• Els arcs vertebrals s’uneixen per els LLIGAMENTS GROCS. Aquests lligaments són especials, perquè tenen un percentatge més elevat d’elastina i per tant permeten fer la flexió i estirament de la columna.

• Les apòfisis s’uneixen per LLIGAMENTS INTERTRANSVERSOS i LLIGAMENTS INTRERESPINOSOS.

• El lligament més superficial de tots i que salta d’una espinosa a un altra s’anomena LLIGAMENT SUPRAESPINÓS. Quan flexionem la columna a vegades es nota com una tira que va d’una espinosa a l’altre.

MÚSCULS AXIALS POSTERIORS

La musculatura axial és la musculatura AUTÒCTONA DEL TRONC - s’origina i s’inserta en el tronc. Els músculs propis de la esquena formen la capa muscular més profunda i podem agrupar-los en:

• SERRATS POSTERIORS SUPERIOR I INFERIOR

Són músculs mot fins. Tenen funció propioceptiva de detector (sensor) i pràcticament no realitzen la funció de força.

• ERECTOR DE LA COLUMNA

Per sota dels serrats posteriors superior i inferior trobarem una musculatura longitudinal que anomenem erector de la columna. Esta formada per 3 músculs, que de lateral a medial serien:

• ILIOCOSTAL (lumbar, toràcic i cervical): va cap a la zona de les costelles.

• LONGÍSSIM (lumbar, toràcic, cervical i del cap): la part que va cap a les transverses.

• ESPINÓS (toràcic, cervical i del cap): va de una espinosa a altra espinosa.

El erector de la columna extensiona, aixeca la columna i frena la caiguda del tronc cap endavant. A nivell funcional per a que hi hagi una extensió de la columna també ha d’haver-hi una extensió del maluc. Per tant ha de treballar tota la cadena posterior incloent a més a més Isquiotibials, Isquiocrurals i el gluti.

• ESPINOTRANSVERSOS

La musculatura espinotransversa la formen 2 músculs esplenis:

• ESPLENI DEL CAP: part superior; des de les espinoses T4 fins T2 aproximadament i va a la apòfisis mastoide.

• ESPLENI DEL COLL: part inferior; des de les espinoses de zona toràcica fins T7 i va a buscar les transverses.

La musculatura espinotransversa fa la extensió del coll i si treballa només un costat fa rotació homolateral.

És molt important entendre com aquesta musculatura funciona respecte al múscul esternoclidomastoïdal. El esternoclidomastoïdal, quan funciona només un costat, fa la rotació contralateral del coll. Els esplenis del costat contrari fan la rotació homolateral del coll. Per tant aquesta musculatura treballa de manera global per generar una rotació del coll. Quan es contrau el esternoclidomastoïdal d’un costat, al mateix temps es contrauen els espinotransversos del costat contrari.

• TRANSVERSOESPINOSOS

Els músculs transversoespinosos s’originen en les transverses i acaben en les espinoses. Es troben per sota del erector de la columna i n’hi ha 3:

• SEMIESPINÓS (toràcic, cervical i del cap): més superficial

• MULTÍFIDS (lumbars, toràcics i cervicals): més profunds

• ROTADORS: encara més profunds i més petits.

La diferencia entre semiespinós i multífids és que el semiespinós salta des de una transversa 4 o 5 espinoses per sobre, mentre que multífids és més curt.

La musculatura transversoespinosa és una musculatura important per a entendre temes com ESCOLIOSIS. En una escoliosis ha d’haver-hi una rotació de les vertebres. La musculatura llarga fa la extensió i si treballa més la de un costat, el cos s’inclinarà, però el que rota són tots els músculs de la musculatura obliqua.

El semiespinós i el multífids són els músculs amb un gran POTENCIAL ROTADOR i poden generar rotacions vertebrals i la escoliosis. A més a més tenen FUNCIÓ PROPIOCEPTIVA - donen informació sobre la postura.

• INTERTRANSVERSOS I INTERESPINOSOS

Els intertranversos van entre les transverses i els interespinosos van entre les espinoses. Són músculs molt petits. Els interespinosos podem trobar-los principalment a nivell cervical.

• SUBOCCIPITALS

La musculatura suboccipital ens serveix per realitzar moviments fins del cap. Té molta quantitat de propioceptors que ens permet realitzar moviments com seguiment dels objectes en moviment o llegir. Aquests moviments van acompanyats amb les vies visuals.

N’hi ha 4 músculs suboccipitals:

• RECTE POSTERIOR MAJOR: des de la apòfisi espinosa del axis fins la línia nucal inferior.

• RECTE POSTERIOR MENOR: des del tubercle posterior del atlas fins la línia nucal inferior.

• OBLIC SUPERIOR: des de la part lateral del atlas fins la línia nucal inferior.

• OBLIC INFERIOR: des de la apòfisis espinosa del axis fins la part lateral del atlas.

El recte posterior major i menor és la musculatura extensora que sobretot treballa per aguantar el cap, per tant sempre està en contracció. Els músculs oblic superior i inferior fan moviments fins de gir.

Molts problemes de la esquena es deuen a la debilitat de la musculatura axial. Les contractures apareixen perquè la musculatura està mal condicionada per fer l’esforç. Per tant es molt important reforçar-la mitjançant exercicis específics posturals.