Cristian Justribó Manion

Fisioterapèuta col. 7529 / Osteòpata MROE DO 530

El síndrome de la xarnela dorso-lumbar és un dolor molt freqüent i que els fisioterapeutes i osteòpates veiem molt en consulta. És un dolor que se sent profund referint un DOLOR LUMBAR BAIX, DOLOR EN LA ZONA DE ENGONAL (arribant fins i tot al testicle) i DOLOR CAP ALTROCÁNTER (maluc).

Aquest dolor sol confondre’s amb mal de tipus uro-ginecològic, digestiu i fins i tot amb trocanteritis (tendinitis de maluc), la qual cosa fa, que els pacients vagin a múltiples especialistes sense un diagnòstic clar ja que en les proves d'imatge no surt res rellevant.

Aquests dolors solen tenir origen en una zona llunyana al lloc on es produeix el dolor. Normalment és per l'atrapament perifèric dels nervis, ILIOHIPOGÀSTRIC, ILIOINGUINAL, GENITOFEMORAL o FEMOROCUTANI LATERAL. Aquestes són branques nervioses que surten entre les vertebres T12 -L1, L1-L2.

Les lumbars altes no solen degenerar en hèrnies de disc per què no són vertebres de transició i no suporten tant pes com les lumbars baixes. Això fa, que no es prenguin en consideració en el diagnòstic ja que no s'apreciarà res en les proves radiològiques.

La causa més comú d'aquesta patologia és la DISFUNCIÓ VERTEBRAL en si. Això es deu a que aquest segment vertebral sol acabar molt comprimit pinçant la sortida foraminal (sortida del nervi entre vèrtebres) i irritant el nervi.

L'aparició del síndrome se sol associar sobretot a la vida sedentària que portem en la vida actual. Però també pot aparèixer, quan realitzem un exercici d'impacte després d'una llarga temporada sense entrenar. Un altre motiu pot ser la falta de to abdominal.

Malgrat que la causa més comú sol ser la incorrecta mecànica del raquis, es poden observar també altres ALTERACIONS MECÀNIQUES VISCERALS.

Els nervis ILIOHIPOGÀSTRIC, ILIOINGUINAL, GENITOFEMORAL i FEMOROCUTÁNI LATERAL en el seu trajecte van acomodats en el múscul psoes. El psoes també serveix de rail per al ronyó, ja que quan vam inspirar el ronyó descendeix pel psoes i viceversa. Aquesta característica anatòmica uneix el ronyó amb el psoes i pot influenciar els nervis. Per la qual cosa, quan el ronyó descendeix (per una pèrdua de pes brusca per exemple) irrita el nervi i donarà la mateixa clínica de dolor.

Un altre motiu semblant és la inflamació crònica del ronyó per hàbits tòxics, consum d'alcohol, consum diari de carn vermella etc. La inflamació crònica produeix una fibrosi del psoes i en tota la zona afavorint les neuràlgies d'aquests nervis.

Les causes de tipus purament mecànic, ja sigui de mecànica vertebral o de mecànica visceral són les més comunes però no úniques. També podem analitzar el síndrome des del punt de vista NEUROFISIOLÒGIC.

En casos d'una inflamació, espasme, dolor visceral el cos envia un REFLEX AUTONÒMIC a l'asta posterior de la medul·la i mitjançant una interneurona emet una resposta motora als músculs vertebrals profunds del seu nivell (MULTÌFIDS), el que anomenem METÀMERA.

Si tenim problemes al ronyó, com els comentats anteriorment, aquest pot produir un bloqueig i hipomobilitat a les vèrtebres de T9-T12. Igual la inflamació intestinal (trastorns del sistema mientèric) pot produir bloquejos i hipomobilidades a les vertebres T12-L1-L2. El reflex autonòmic induirà una contracció muscular produint problemes mecànics a les lumbars altes. En aquests casos hem de tractar a nivell mecànic i sobretot a nivell visceral per aconseguir una millora del pacient.

La fisioteràpia i osteopatia m'ha donat molt bons resultats en la resolució del dolor de la xarnela dorso-lumbar, però el més important és que tu mateix cuidis la teva higiene postural, activitat física i hàbits alimentaris. En articles posteriors explicarem exercicis per cuidar els teus lumbars i sistema visceral.

BIBLIOGRAFIA:

• Parsons J, Marcer N. Osteopatía. Modelos de diagnóstico, Tratamiento y práctica. Elsevier Limited, primera Edición 2007.
• Ortega M, Tratado de Osteopatía Integral visceral, editorial escuela de osteopatía,primera edición 2001.
• Royden Jones H, Netter's Neurology, Elsevier, 2005.