La cintura pèlvica està formada per 2 COXALS i el SACRE – un conjunt d’ossos que uneixen el membre inferior (FÈMUR) al tronc.

COXAL

Els coxals són 2 ossos que s’uneixen a nivell del sacre. En la pelvis es pot distingir:

• PELVIS MAJOR: on hi ha visceres abdominals

• PELVIS MENOR: espai final del tub digestiu i genitourinari.

La pelvis del home i de la dona presenten algunes diferencies:

• Les ales del coxal estan més obertes en la pelvis de la dona perquè és aquí on estarà el fetus.

• En la zona anterior del pubis de la dona es forma un arc i de l’home un angle.

El coxal és un os pla, que s’origina de la fusió de 3 ossos:

• ILÍAC: disposició superior

• ISQUI: disposició posterior

• PUBIS: disposició anterior

Els detalls anatòmics fan referència a l’os inicial i no al coxal, per exemple: espina ilíaca, escotadura isquiàtica (ciàtica) major, etc. Les principals referències anatòmiques estan indicades en els 3 dibuixis de la pelvis: vista anterior, vista posterior i vista lateral.

Altres estructures importants que trobem en el coxal son l’ACETÀBUL – zona articular del coxal amb el cap del fèmur i el FURAT OBTURAT. A vegades es sol anomenar-lo erròniament forat obturador però són les estructures que el tapen que s’anomenen obturadores (ex: artèria obturatriu, músculs obturadors, nervi obturador, la membrana obturadora). Per tant recordem: les estructures obturadores tapen el furat obturat.

POSICIÓ DEL COXAL

Un coxal és col·loca de la manera que la espina ilíaca antero-superior (EIAS) i el cos del pubis estan en el mateix pla. Si la espina ilíaca antero-superior està per davant d’aquest pla, parlem d’una pelvis en ANTEVERSIÓ. Per compensar la columna quedarà amb una hiperlordosis. Si la espina ilíaca antero-superior està per darrere d’aquest pla, parlem de la pelvis en RETROVERSIÓ. Per compensar la columna quedarà amb una rectificació.

La posició de les crestes ilíaques indica la longitud de les cames. Si les dues crestes estan en el mateix pla, les dues cames tenen mes o menys la mateixa longitud. Qualsevol desviament (asimetria) de les crestes farà que la columna no estigui bé assentada.

Si el coxal va cap endavant, el acetàbul baixa; si el coxal va cap enrere el acetàbul puja. Per tant de forma generalitzada un coxal anterior fa una cama mes llarga i el coxal posterior farà una cama més curta. Els problemes amb el coxal revelen problemes amb les cames asimètriques, influeixen en la columna i poden provocar desviacions i/o escoliosis

Les dues espines ilíaques postero-superiors (EIPS) són punts de referència per localitzar S2 que es troba en el mateix pla. Les crestes ilíaques estan a nivell de la vèrtebra L4.

SACRE

El sacre són 5 peces articulades. On hi havia els discs intervertebrals aquí trobarem LÍNIA TRANSVERSAL que es forma per la fusió dels discs. En el dibuix es poden veure els principals detalls anatòmics del sacre.

FÈMUR

La pelvis continuarà cap a les dues porcions lliures del membre inferior. Els fèmurs són els ossos més llargs del cos, tenen una cortical molt forta i és molt complicat trencar-los al nivell del cos. Si es trenquen, normalment es a nivell del coll i per una patologia degenerativa.

El fèmur està format per:

• CAP: una semicircumferència amb cartílag que s’articularà amb la careta semilunar el coxal. És la zona articular.

• COLL: queda dins de la articulació, dintre de la càpsula de la articulació del maluc. El límit de la capsula per davant és la LÍNIA INTERTROCANTERIA i per darrere: CRESTA INTERTROCANTERIA.

• COS

La estructura palpable del fèmur a nivell de la pelvis és el TROCÀNTER MAJOR. 

ARTICULACIONS I LLIGAMENTS DE LA PELVIS

• ART. SACROILIAQUES

Uneixen les caretes auriculars del sacre amb les caretes auriculars del coxal. Són ARTICULACIONS SINOVIALS amb líquid sinovial i la capsula. Tenen un cert moviment de lliscar que es pot generar amb les carregues i durant el part.

Durant el part, apart de la OXITOCINA, es genera també la hormona RELAXINA que permet una certa laxitud dels lligaments i per tant una obertura de l’espai de la pelvis. El sacre fa un moviment de caiguda anterior, el còccix se’n va cap enrere i augmenta el diàmetre de la part inferior de la pelvis.

Art. sacroilíaca està reforçada per els LLIGAMENTS SACROILÍACS: ANTERIORS, POSTERIORS i INTEROSSIS que estan dins de la articulació. A més a més està reforçada per els LLIGAMENTS ILIOLUMBARS des de l'ilíac a L4-L5.

A més a més tenim altres lligaments, que serveixen per estabilitzar aquesta articulació a distància:

• SACROESPINÓS: comença en el sacre i acaba en la espina ciàtica. Delimita el forat ciàtic major, que en el os és la escotadura ciàtica major.

• SACROTUBERÓS: comença en el sacre i acaba en la tuberositat isquiàtica. Delimita el forat ciàtic menor que en el os és la escotadura ciàtica menor.

Els forats ciàtics menor i major són importants perquè per aquí passen les estructures nervioses, entre elles el nervi ciàtic. El ciàtic passa molt a prop de la estructura lligamentosa i òssia i per sota del MÚSCUL PIRIFORME. Una contractura o inflamació del piriforme podria generar un compromís d’espai del nervi ciàtic.

• SIMFISIS DEL PUBIS

Es una articulació cartilaginosa - AMFIARTROSIS, que uneix els 2 ossos. Casi no té llibertat de moviment. Està reforçada per els lligaments:

• SUPERIOR DEL PUBIS

• INFERIOR DEL PUBIS

Un altre lligament que trobem a la pelvis és el LLIGAMENT INGUINAL que va des de la espina ilíaca antero-superior fins a la espina del pubis. El lligament inguinal és el límit entre el abdomen i el membre inferior. El lligament inguinal és molt fàcil de palpar – quan portem el maluc a la flexió, el plec que es forma coincideix amb el lligament inguinal.

• ART. COXOFEMORAL

Es una articulació sinovial de tipus esfèric - ENARTROSIS. Té la seva càpsula i els lligaments. Pot realitzar els moviments de flexió-extensió, ABD-ADD i rotacions.

Aquesta articulació és molt important perquè transmet el pes del tronc cap a les extremitats inferiors. El ANGLE CERVICODIAFISARI (que forma el coll del fèmur amb la diàfisi) hauria d’estar dintre d’un rang normal – aproximadament 125 graus. Aquest angle permet que hi hagi una transmissió de forces i que el pes del cos no es quedi a nivell del coll de fèmur, sinó que passi fins a la cortical. Si canvia l’angulació o n’hi ha una menor densitat de mineral ossi, qualsevol pes o la tensió pot trencar el coll del fèmur (fractures espontànies).

Articulació coxofemoral està reforçada per 3 lligaments:

• ILIOFEMORAL

• ISQUIOFEMORAL

• PUBOFEMORAL

Aquests lligaments reforcen una articulació molt mòbil. El lligament iliofemoral, que va per davant, limita l’extensió. En bipedestació ja està tens i permet molt poca extensió. Per fer més extensió, hem de tirar la pelvis cap endavant forcant la columna lumbar, perquè hem passat el límit de l'extensió que ens permetia el lligament.

Més important encara és que el lligament iliofemoral evita que la pelvis caigui cap enrere.

Dintre de la articulació coxofemoral el cartílag del cap del fèmur s’articula amb la careta semilunar. A més a més l’articulació coxofemoral té un RODET o LABRUM que amplia la superfície de l’articulació. 

La part de la fossa del cap del fèmur que no s’articula és on està el LLIGAMENT DEL CAP DEL FÈMUR. El lligament del cap del fèmur és un lligament laxa que no té funció estabilitzadora de la articulació. La seva funció és deixar que entrin a traves d’ell els vasos sanguinis al interior del cap i coll del fèmur. Una luxació de la articulació que trenqui aquest lligament, pot comportar que no arribi sang i es produeixi una NECROSI.

MUSCULATURA DE LA CINTURA PELVICA

Els músculs de la cintura pèlvica es poden dividir en: POSTERIORS- Gluti Major (1), Piriforme (4), Pelvitrocanteris (5, 6, 7, 8, 9); LATERALS - Gluti Mig (2), Gluti Menor (3) i ANTERIORS - Iliopsoas (10,11).

MUSCULS POSTERIORS

• GLUTI MAJOR

El gluti major és un dels més grans del cos. En els animals ajuda a la extensió de la cama per tant és el més potent en quant al desplaçament. Al mateix passa en els humans, si falla el gluti major, no tenim impuls per fer l’extensió i avançar.

Els humans fem la extensió en un recorregut petit per la nostra posició, però necessitem el gluti major per poder pujar escales. Aleshores la persona amb un dèficit funcional del gluti tindrà problemes per pujar les escales.

L’altra funció del gluti major és ajudar a tornar a la posició anatòmica bàsica després d’una flexió del cos cap endavant. En aquest cas el que aguanta la pelvis és la musculatura glútia.

El gluti major s’origina en la zona posterior del COXAL – SACRE, LLIGAMENT SACROTUBEROS - SACROESPINOS i va fins a la TUBEROSITAT GLÚTIA.

El gluti major és un múscul extensor, però com les seves fibres van obliqües provoquen que la cama giri cap a la rotació externa. Per tant el gluti major fa un moviment complex tridimensional d’extensió i adducció.

El gluti major és el múscul més superficial i en profunditat té altres músculs com el piriforme i els pelvitrocanteris.

• PIRIFORME

Té forma de pera, s’origina en la CARA ANTERIOR DEL SACRE i s’inserta en la FOSSA TROCANTÈRIA.

El piriforme delimita un espai del forat ciàtic major creant 2 espais topogràfics:

• ESPAI SUPRAPIRIFORME: per on passen vasos, arteries i nervis glutis superiors.

• ESPAI INFRAPIRIFORME: per on passa el nervi ciàtic i vasos i arteries glutis inferiors.

Piriforme és un múscul que té moltes funcions. Els 2 piriformes aguanten el sacre per a que no vagi cap a la flexió. Per tant és un múscul ESTABILITZADOR del sacre i de la columna.

Actua també sobre la pelvis. Amb el maluc en posició neutre, el piriforme farà abducció i rotació externa. En canvi, amb una flexió del maluc de més de 60 graus, farà rotació interna.

Una hipertrofia del piriforme pot provocar un atrapament del nervi ciàtic donant clínica semblant a una ciàtica - lo que anomenem SINDROME DEL PIRIFORME.

• PELVITROCANTERIS

N’hi ha 4 músculs pelvitrocanteris que es troben per sota del piriforme. Tenen el seu origen a la PELVIS i la seva inserció en la FOSSA TROCANTERIA (excepte quadrat femoral, que s’inserta en la CRESTA INTERTROCANTERIA) i en seqüència trobarem:

• GEMIN SUPERIOR: s’origina a la ESPINA CIATICA

• OBTURADOR INTERN: s’origina en la MEMBRANA OBTURATRIU per dins de la pelvis i surt cap a fora dividint els 2 gèmins.

• GEMIN INFERIOR: s’origina a la VORA DE LA ESCOTADURA CIATICA MENOR

• QUADRAT FEMORAL: va des de la TUBEROSITAT ISQUIATICA fins la CRESTA INTERTROCANTERIA

El conjunt són músculs que fan poca Abducció, principalment són ROTADORS EXTERNS.

Una hipertonia d’aquests músculs provocarà la rotació externa de la cama que és pot veure amb el pacient en decúbit supí on un dels seus peus estarà més en rotació externa.

El 5è pelvitrocanteri - OBTURADOR EXTERN - s’origina en la MEMBRANA OBTURATRIU cap a fora i anirà a la FOSSA TROCANTÈRIA i és bàsicament un múscul ROTADOR EXTERN del fèmur.

Els músculs pelvitrocanteris són músculs petits. Ajuden més en la ESTABILITAT de la articulació que a generar grans moviments. Però si presenten un escurçament, provoquen rotacions que es poden veure amb el diagnòstic dels peus.

MUSCULS LATERALS

• GLUTI MIG I GLUTI MENOR

El gluti mig s’origina en la CRESTA ILIACA i CARA GLUTIA DEL ILÍAC i va al TROCÀNTER MAJOR. El gluti menor està una mica més profund i cap endavant, s’origina en la CARA GLUTIA DEL ILÍAC i va al TROCÀNTER MAJOR.

Els glutis mig i menor són els deltoides de la regió de la pelvis. El gluti menor realitza a més a més els següents moviments dependent de les seves fibres:

• ROTACIÓ INTERNA: fibres anteriors.

• ABDUCCIÓ: fibres mitges.

• EXTENSIÓ i ROTACIÓ EXTERNA: fibres posteriors.

En conjunt el gluti mig i el gluti menor es tensen en un recolzament monopodal per a que ens poguéssim mantenir drets i eviten la caiguda de la pelvis cap al costat sense recolzament (PROVA DE TRENDELENBURG).

MUSCULS ANTERIORS

• ILIOPSOAS

El Iliopsoas està format per PSOES MAJOR i el MÚSCUL ILÍAC que es fusionen.

• PSOES MAJOR: s’origina en les APOFISIS COSTALS i LA PART ANTERIOR DELS COSOS VERTEBRALS LUMBARS.

• ILÍAC: s’origina en la FOSSA ILÍACA.

El psoes major i el ilíac van cap a la part de la pelvis i s’ajunten en un únic tendó que té la seva inserció en el TROCANTER MAJOR.

El Iliopsoas és un FLEXOR DEL MALUC. És un dels músculs, que fa diferents funcions:

• En una posició del decúbit és un múscul que ens ajuda a aixecar-se del llit.

• En una posició de peus és un ESTABILITZADOR de columna i evita que la pelvis se’n vagi cap enrere.

Si està escorçat pot generar un flexum del maluc. L’Ilíac es va cap endavant, baixa l’acetàbul i da la sensació de cama més llarga. Com conseqüència la columna farà una compensació en forma de escoliosis o lordosis.