Cristian Justribó Manion

Fisioterapèuta col. 7529 / Osteòpata MROE DO 530

La creença general és pensar que el dolor és dolent, que és una amenaça i que no volem sentir dolor. Però en realitat el dolor és una forma natural d'alertar-nos d'alguna cosa potencialment nociu i serveix perquè reaccionem.

El DOLOR AGUT té una causa clara com podria ser mossegar l'os d'una oliva. Per l'altre costat, el DOLOR CRÒNIC ja no té una causa tan clara perquè el teixit amb el temps sempre repara. El dolor es considera crònic si dura més de 3 mesos i podria ser per exemple el dolor d'un genoll amb artrosi. Gràcies a l'experiència professional i els múltiples estudis científics, els professionals sanitaris sabem que el fet de tenir desgast en una articulació no indica obligatòriament tenir mal. L’artrosi, sorolls articulars o processos degeneratius es poden considerar normals ja que una gran part de població presenta desgastos articulars i és asimptomàtica.

Com es produeix la sensació del dolor?

En els teixits del nostre cos tenim unes neurones perifèriques que recullen l’informació mecànica, tèrmica o química per sobre d'un llindar determinat. En presència d'un estímul una determinada neurona perifèrica s'activa i envia una senyal elèctrica a la medul·la espinal on connecta amb una segona neurona. Aquesta al seu torn transporta la senyal elèctrica al cervell. Aquí és on processem l’ informació i segons el potencial perill es produeix la sensació de dolor.

El dolor generat en el cervell és molt important perquè activa altres neurones que tenen la funció d'INHIBIR i MODUL·LAR el dolor. Gràcies a aquest mecanisme el cervell controla o modula que informació és important per a nosaltres. Aquest mecanisme és més potent que qualsevol altre fàrmac i es considera la resposta normal aguda a la lesió.

A més a més l'experiència dolorosa es queda guardada al cervell generant una MEMÒRIA DEL DOLOR. Aquesta memòria del dolor ens prepara per evitar moviments que en el seu moment ens van provocar dolor.

Però si l'estímul es manté per molt de temps i tenim cada vegada més records associats al dolor, o estem excessivament alarmats, deprimits pel dolor, pensem que alguna cosa molt greu ens està passant o simplement estem molt estressats aquest mecanisme regulador deixa de funcionar i es torna excitador. Arribats a aquest punt, els estímuls inofensius que no haurien de fer mal fan mal.

Per això és molt important preocupar-nos menys pel dolor, evitar els pensaments negatius i tornar a moure la zona per crear una NOVA MEMÒRIA que poc a poc permeti que recuperem el moviment de forma més còmoda i sense dolor.