Cristian Justribó Manion

Fisioterapèuta col. 7529 / Osteòpata MROE DO 530

La vida moderna és estressant. Constantment tenim coses importants en la nostra ment. Venciments, exàmens, els nens, dies de treball llargs, etc. Està estudiat que avui en dia, als països avançats dormim de mitjana una hora menys que fa seixanta anys. Això vol dir, que ens reposem pitjor de l'esgotament i visquem en un constant estat d'alarma.

Els professionals de la salut veiem cada vegada més, en les nostres consultes, trastorns orgànics i físics derivats d'aquest esgotament constant. Els casos de mal de tipus PSICOSOMÀTIC (dolor dorsal, lumbar), FIBROMIÀLGIES o FATIGUES CRÒNIQUES són cada vegada més i més freqüents.

CONSEQÜÈNCIES DE L'ESTRÈS EN L'ORGANISME

Cada dia el nostre cos allibera una quantitat de diferents substàncies per fer front a tots els processos fisiològics. Una d'elles és el CORTISOL. El cortisol és una hormona reguladora produïda per les glàndules suprarenals (situades sobre del ronyó). En situació normal s'allibera en quantitats òptimes i necessàries per mantenir l'homeòstasi del sistema. Però, els problemes apareixen quan es disparen els nivells d'aquesta substància afectant negativament el funcionament de l'organisme.

L'estrès de diferents tipus té com a conseqüència, que l'hipotàlem (una regió del cervell) arrenca un mecanisme de ALARMA DE L'ORGANISME provocant que la glàndula hipofisària (situada a la base del cervell a la cadira turca) comenci a estimular la formació de CORTISOL.

Aquesta cascada de processos té com a resultat un AUGMENT DE NIVELLS DE GLUCOSA en sang per poder aportar suficient glucosa al cervell en situació d'estrès. Aquest augment de glucosa fa que en un primer moment estiguem mentalment més desperts, però mantingut en el temps afavoreix aparició de problemes de diabetis.

Els alts nivells de cortisol provoquen que l'energia sigui retirada del tracte gastrointestinal DISMINUINT LA PRODUCCIÓ DELS ENZIMS necessàries per digerir el menjar i REDUINT L'ABSORCIÓ DE MINERALS I NUTRIENTS. Per això, l'estrès és una de les raons pel que el sistema digestiu no funcioni correctament.

El cortisol també té un EFECTE ANTIINFLAMATORI. Si el nostre cos està en perill (infecció, malaltia) l'augment de cortisol en un primer moment és positiu perquè disminueix la sensació del dolor i permet lluitar contra les agressions. Però si l'alt nivell de cortisol es manté en el temps, té un EFECTE IMMUNOSUPRESSOR que disminueix les nostres defenses fent que podríem emmalaltir amb més facilitat.

El cortisol també és el responsable de despertar-nos al matí. Pel que si tenim excés d'aquest, es produiran PROBLEMES DEL SOMNI.

A més a més, l'estrès prolongat produeix un alliberament de ADRENALINA i NORADRENALINA a nivell de la glàndula suprarenal. Aquestes hormones produeixen un augment de força muscular, de l'activitat mental però també un augment de la PRESSIÓ ARTERIAL i redireccionen la sang al cor, fetge i músculs.

Tot això mantingut en el temps augmenta el risc de patir trastorns CARDIOVASCULARS, DIABETIS TIPUS II, OBESITAT, INSOMNI entre altres.

ENFOCAMENT OSTEOPÀTIC

L'estrès fa treballar més als òrgans i fa que aquests siguin més propensos a inflamar-se. El fetge, vesícula biliar, ronyó, glàndula suprarenal, bufeta i sistema mientèric (intestí prim i gruixut) pateixen en un estat d'alerta continuat.

Quan una víscera s'inflama, canvia el seu volum i la seva acidesa. Aquest canvi el podem notar com un dolor a l'esquena. És el que anomenem REFLEXOS VISCEROSOMATICS:

• El fetge, vesícula, ronyons, intestí prim i còlon ascendent influeixen en la zona dorsal mitja (T5-T8).
• La glàndula suprarenal i el còlon descendent influeixen en la zona dorsal baixa (T9-T12).
• La bufeta influeix en les lumbars altes (L1-L2).

Per tant l'estrès prolongat pot arribar a reflectir-se en la zona dorso-lumbar donant LIMITACIÓ DE LA MOBILITAT i DOLOR D'ESQUENA.

TRACTAMENT OSTEOPÀTIC

Si tenim un pacient amb mal d'esquena i estrès es realitza un interrogatori complet i una anàlisi mecànica i de l'esquena analitzant:

• Conductes o hàbits que siguin negatius per al pacient.
• Si algun dels nivells vertebrals relacionats amb l'estrès, comentats anteriorment, presenta una disfunció.
• Si s'observen patrons posturals que perjudiquen el funcionament visceral, com un diafragma tens, hipercifosi dorsal, hiperlordosi lumbar etc.

El diafragma és un òrgan vital tant en el manteniment de la postura, com en el bon funcionament visceral. Si el diafragma no es mou bé, no tindrem un correcte treball visceral afavorint patologia inflamatòria i estancament venós.

El tractament s'enfoca en teràpia manual de les zones afectades i els consells nutricionals en funció de l'òrgan que se sospita que estigui afectat.

NUTRICIÓ I ESTRÈS

Hauríem reduir la ingesta d'aliments que facin treballar al fetge. Com ara l'alcohol, cafè, carn vermella, fregits, sucres, lactis, xocolata amb llet. Hauríem d'evitar farines refinades (pa, croissants, galetes etc.) ja que són rics en sucres i són de difícil digestió per l'intestí prim. Finalment, evitar excés de sal, tomàquet, espàrrecs ja que tenen un efecte excitant a l'intestí prim i ronyó augmentant la funció excretora.

Si últimament estàs sempre cansat, apàtic, tens mal d'esquena, prova aquests consells amb un augment de l'activitat física. Amb molta probabilitat et sentiràs millor amb el pas dels dies. Si persisteixen les molèsties no dubtis consultar al teu professional sanitari de confiança.